Article revisat i aprovat per Dr. Ibtissama Boukas, metge especialista en medicina de família
Què és el lligament iliolumbar i té un paper en el mal d'esquena? Quina és la seva funció? Com tractar-lo quan està irritat?
Aquest article explica tot el que necessiteu saber sobre aquesta estructura de la columna vertebral.
Aneu directament a la secció que us interessa
contingut
Anatomia
El lligament iliolumbar és una forta banda de teixit conjuntiu que va des del procés transversal de L4 o L5 (en més del 96% dels casos) per unir-se a la cresta ilíaca.

Juntament amb el lligament sacroilíac anterior, el lligament sacroespinós i el lligament sacrotuberós, ajuda a l'estabilitat de la columna lumbosacra en relació amb la pelvis. També té la funció de mantenir l'alineació de la vertebrat L5 en comparació amb sacre durant diferents moviments. És sobretot gràcies a aquest lligament que la regió lumbosacra és poc mòbil.
Síndrome del lligament iliolumbar (i altres disfuncions)
En presència de disfunció del lligament ilio-lumbar, es pot observar:
- Disfunció sacroilíaca (perquè el lligament iliolumbar serveix com a unió entre el vèrtebres L4-L5 i el cresta ilíaca)
- Síndrome del lligament iliolumbar per inflamació o trencament d'aquest lligament. Això provoca ddolor unilateral que de vegades s'irradia a la cama (la palpació dolorosa i reproductiva dels símptomes confirma el diagnòstic i l'origen dels símptomes)
- Inestabilitat vertebral L4-L5 potencialment conductor à une hèrnia discal.
Per identificar la disfunció del lligament ilio-lumbar, és possible que el metge hagi de consultarimatge mèdica (com la ressonància magnètica). Algunes proves clíniques (com ara Test de Faber) pot provocar un dolor característic. Finalment, la palpació de vegades reprodueix el dolor del pacient.

Un cop se sospita l'atac del lligament ilio-lumbar, el tractament tindrà com a objectiu calmar la inflamació i permetre la cicatrització de la lesió. De vegades es prescriuen antiinflamatoris, sovint en combinació amb gelats o cremes tòpics.
Algunes tècniques de massatge (com ara la fricció transversal) poden alleujar els símptomes i accelerar el procés de curació.
Finalment, en casos crònics, a infiltració local de cortisona podria tractar el dolor i permetre el retorn a les activitats. A més, l'ús d'una “prova d'infiltració” permetria aclarir el diagnòstic en la mesura que el pacient hauria de sentir una reducció del dolor si aquest desapareix després de la injecció de l'analgèsic.